Vivim uns moments en que tot ha de ser el mes ràpid possible i si pot ser ja, millor. En tots els àmbits de la vida comença a passar-hi. La feina, dormir, viure… fins i tot a la cuina, que sols demana temps i carinyo, hi passa. Tal volta per això no podem gaudir d’un allioli com cal, una maionesa casera o una coca de pebre i tomaca pastadeta i al forn de casa.

El temps, tan important i volàtil com irrecuperable i valuós. I tan menyspreat sovint que no ens permet ni degustar. No és el cas del meu oncle Ferran Sanchis, qui gestiona el temps de manera magistral i el valora com el que més. Amb més de 80 anys, Ferran al costat de ma “tia” Carme, fan més coses que molts de nosaltres amb la meitat d’anys que ells. Enveja coxina que els hintenim qui els coneguem.

Anuncios